La circularitat ja no és una visió de futur: és una necessitat competitiva. Els polígons industrials que avançaran més ràpid el 2026 no seran els que tinguin més recursos, sinó els que millor sàpiguen cooperar, gestionar dades comunes i activar projectes compartits amb impacte tangible.
Com a experts en simbiosi industrial, sabem que molts territoris tenen la voluntat, però sovint el repte és per on començar i com garantir que els projectes realment passin. Per això proposem una llista de propòsits concrets, realistes i aplicables a qualsevol polígon que vulgui fer un pas endavant el 2026.
Abans de posar-se a fer projectes, cal saber què hi ha.
L'objectiu no és fer un estudi teòric, sinó un inventari operatiu que respongui preguntes clau:
Amb aquest mapa, les oportunitats apareixen de forma natural: reutilització d’embalatges, recollides mancomunades, valorització de residus, mobilitat compartida, etc.
La saturació d’objectius mata la circularitat.
Els polígons que avancen són els que seleccionen poques accions, molt enfocades, i les converteixen en projectes demostratius.
Exemples que funcionen:
Són projectes amb impactes visibles en emissions, costos i cohesió empresarial.
Sense una estructura mínima, la circularitat no passa.
Propòsit 2026: consolidar un òrgan de governança mixt (empreses + administració + centre de serveis del polígon) amb responsabilitats clares:
Una governança fluida accelera decisions que, si no, es congelen meses.
La mobilitat és un dels punts on la circularitat es nota de seguida: menys emissions, menys estrès, més competitivitat laboral.
Accions realistes per al 2026:
Aquests projectes han demostrat increments d’ús immediats i reducció de temps de desplaçament.
La simbiosi industrial necessita dades. Però no cal muntar un big data complicat:
l’objectiu 2026 és establir 4 indicadors compartits:
Amb aquests indicadors és més fàcil justificar inversions, captar subvencions i comunicar avenços.
Cap polígon avança sol.
La força està en vincular-se amb:
Aquestes aliances permeten escalar projectes i repartir costos, però sobretot generen legitimitat i continuïtat.
El 2026 hauria de ser l’any de consolidar personal o equips que acompanyin el procés:
facilitadors, dinamitzadors, consultors especialitzats, i eines tecnològiques que accelerin els intercanvis.
Invertir en facilitació és multiplicar resultats.
La circularitat no és només ambiental: és social.
Propòsits possibles:
La simbiosi industrial, quan es connecta amb les persones, té molta més força.
Si no es comunica, no existeix.
Per al 2026, proposa’t:
La comunicació crea confiança i atrau noves empreses als projectes.
La circularitat als polígons industrials no s’aconsegueix per voluntat, sinó per organització, dades i projectes reals.
Amb propòsits clars, una governança sòlida i 2–3 projectes bandera, un polígon pot transformar-se en un veritable ecosistema industrial circular.
I el més important: és perfectament possible en un any si es fa amb focus i col·laboració.
