La majoria de polígons industrials van néixer per acollir activitat econòmica, però no per optimitzar recursos ni reduir impactes. Amb el temps, això ha generat espais altament dependents del vehicle privat, amb infraestructures obsoletes i fluxos materials que acaben sovint en residus.
Avui, però, aquest model està canviant. Cada cop més municipis i empreses entenen que la transició cap a una economia circular comença al territori. I el polígon industrial és, sens dubte, un dels espais més estratègics per fer-ho possible.
Un polígon industrial circular és aquell on les empreses cooperen per reduir residus, compartir recursos i generar noves oportunitats econòmiques.
No es tracta només d’aplicar bones pràctiques internes, sinó de repensar les relacions entre empreses, administració i entorn per crear un ecosistema col·laboratiu i eficient.
Aquesta visió s’inspira en la simbiosi industrial: la idea que els residus o excedents d’una empresa poden convertir-se en recursos per a una altra. D’aquesta manera, l’activitat industrial deixa de ser lineal per esdevenir un sistema viu i interconnectat.
La circularitat no s’assoleix amb una acció puntual, sinó a través d’un procés col·laboratiu que involucra empreses, administracions i agents locals. Passar d’un polígon tradicional a un polígon circular requereix planificació, confiança i una visió compartida. A continuació es detallen les fases clau per posar-ho en marxa:
El primer pas és entendre què passa dins del polígon:
A partir d’aquí, es poden identificar fluxos compartits i possibles sinergies.
Aquest treball metodològic és essencial per transformar la teoria en acció: ajuda les empreses a reconèixer el seu paper dins del sistema i a descobrir com poden cooperar amb altres per optimitzar recursos i reduir impactes.
Per conèixer més a fons aquesta manera de treballar i entendre com la col·laboració pot convertir-se en motor de canvi, et recomanem llegir l’entrevista a Verónica Kuchinow, fundadora i CEO de Simbiosy, on comparteix la seva visió sobre la simbiosi industrial, els reptes de la circularitat i el paper clau de les empreses en la transició:
Cap projecte circular no prospera sense coordinació i confiança.
És essencial disposar d’un facilitador o gestor de simbiosi que impulsi la col·laboració entre empreses, administracions i entitats locals.
També cal establir un grup motor del polígon, amb representants de diferents sectors que comparteixin objectius i vetllin pel seguiment dels resultats.
Aquest model de governança és el que converteix un conjunt d’empreses veïnes en una comunitat econòmica amb propòsit comú.
Cada polígon pot iniciar la seva transició amb accions adaptades a la seva realitat. Algunes de les més efectives són:
El més important és començar amb projectes pilot tangibles, capaços de demostrar resultats i implicar més actors.
Els polígons circulars requereixen models econòmics sostenibles que garanteixin la viabilitat i la continuïtat dels projectes col·laboratius. Aquest tipus d’iniciatives poden finançar-se a través de fons europeus, convenis publicoprivats o fórmules d’estalvi compartit entre empreses i administracions locals.
Si vols aprofundir en aquest tema, et recomanem llegir l’article
Fons europeus i subvencions: Com aprofitar-los per impulsar la simbiosi industrial a la teva empresa, on expliquem quines línies d’ajut existeixen actualment (com el programa LIFE, els fons Next Generation o les convocatòries de l’Agència de Residus de Catalunya), quins criteris cal complir i com preparar un projecte per accedir-hi amb èxit.
El seguiment dels resultats és clau per donar credibilitat i continuïtat a qualsevol projecte.
Els indicadors han de combinar aspectes ambientals (reducció de CO₂, energia, aigua), econòmics (estalvis, nous models de negoci) i socials (participació, llocs de treball verds, satisfacció).
Comunicar aquests resultats de forma transparent ajuda a multiplicar l’impacte i atreure noves empreses.
L’experiència de molts polígons a Europa demostra que la clau de l’èxit no és tecnològica, sinó humana: la cooperació.
Quan les empreses comencen a compartir recursos, coneixement i infraestructures, el polígon deixa de ser un espai de producció aïllada i es transforma en una comunitat viva, resilient i competitiva.
Els polígons circulars no són el futur: ja són el present d’una nova manera d’entendre la indústria i el territori.
Una manera que genera valor econòmic, social i ambiental alhora.
Els polígons industrials circulars no s’improvisen: es construeixen amb temps, confiança i visió compartida. La seva força no rau només en la tecnologia ni en els fons disponibles, sinó en la capacitat de les empreses i institucions per cooperar i generar valor conjunt.
Quan la diagnosi del territori es converteix en coneixement compartit, la governança en confiança, i els projectes en resultats mesurables, el polígon deixa de ser un espai productiu fragmentat per esdevenir un ecosistema viu, eficient i connectat amb el seu entorn.
Aquesta és la veritable transició circular: aquella que posa les persones i la col·laboració al centre, que transforma els reptes ambientals en oportunitats econòmiques i que converteix el territori en un motor d’innovació i resiliència.
El futur de la indústria passa per aquí, per aprendre a treballar junts, compartir recursos i escriure una nova manera de fer empresa: més intel·ligent, més circular i més humana.
