La logística inversa: claus per tancar el cercle en els polígons industrials

Taula de continguts

  1. Què és la logística inversa i per què és tan rellevant?
  2. Les claus per fer-la funcionar en un polígon industrial
  3. Quins beneficis aporta?
  4. Conclusió: tancar el cercle és cosa de tots

La transició cap a una economia circular no es pot entendre sense un bon sistema de logística inversa. En un polígon industrial, on conviuen empreses de sectors diversos i hi ha fluxos de materials intensos, la logística inversa és l’eina que permet recuperar recursos, reduir residus i generar noves oportunitats de col·laboració.

No es tracta només de “recollir residus”, sinó d’articular un flux intel·ligent i col·laboratiu que connecti productes, envasos i materials amb nous usos i nous usuaris.

Aquest article explora per què és clau, quins models existeixen i com els polígons industrials poden convertir-la en una peça central del seu funcionament circular.

Què és la logística inversa i per què és tan rellevant?

Residus industrials que poden ser aprofitats

La logística inversa és el conjunt d’operacions necessàries per retornar productes, envasos, materials o residus des dels punts d’ús fins a punts de reutilització, reparació, reciclatge o valorització.

En el context dels polígons industrials, significa:

  • Recollir materials en origen i consolidar-los de manera eficient.
  • Facilitar la reutilització entre empreses del mateix polígon.
  • Reduir costos logístics i ambientals.
  • Transformar residus en recursos per a altres processos productius.

En altres paraules: és l’estructura que fa possible que la simbiosi industrial passi de la teoria a la pràctica.

Les claus per fer-la funcionar en un polígon industrial

1. Coneixement real dels fluxos materials

Sense dades, no hi ha logística inversa efectiva.

Cal identificar:

  • volums reals de residus i subproductes,
  • tipologies d’envasos i embalatges,
  • freqüències de generació,
  • compatibilitats entre empreses.

Aquest diagnòstic és la base per dimensionar rutes, infraestructures i serveis.

2. Infraestructures compartides

Els polígons circulars més avançats disposen de:

  • espais de consolidació per a materials recuperables,
  • hubs de reutilització per a palets, caixes o contenidors,
  • tallers de reparació de mobiliari, palets o equips,
  • punts únics de recollida selectiva per fraccions industrials.
  • Aquestes infraestructures redueixen costos i permeten una gestió més professionalitzada.

3. Coordinació i governança

La logística inversa exigeix coordinació entre:

  • empreses,
  • gestors de residus,
  • operadors logístics,
  • ajuntaments
  • i entitats de gestió dels polígons.

Quan existeix una entitat neutra que fa de facilitadora, com Simbiosi Industrial en molts territoris, és més fàcil superar barreres de confiança i organitzar serveis mancomunats.

Coordinació entre empreses que comparteixen residus com a nous recursos.

4. Rutes compartides i optimització del transport

Una de les opcions més eficients és la creació de rutes col·laboratives:

  • recollida d’envasos i fraccions reciclables,
  • retorn d’embalatges reutilitzables,
  • intercanvi de materials reutilitzables,
  • serveis mancomunats per fraccions específiques.

Aquest model redueix emissions, trànsit intern i costos logístics per empresa.

5. Digitalització i traçabilitat

Les noves plataformes de simbiosi industrial permeten:

  • publicar excedents o necessitats materials,
  • coordinar recollides i entregues,
  • optimitzar rutes,
  • fer seguiment en temps real,
  • garantir traçabilitat i complir normativa.

La logística inversa és molt més eficient quan està digitalitzada i connectada amb les empreses del polígon.

Quins beneficis aporta?

Econòmics

  • Reducció de costos de gestió de residus.
  • Menys transports i més eficiència operativa.
    Recuperació de materials amb valor.
  • Compartició de serveis que reduiria costos fixos.

Beneficis ambientals de l'economia circular als polígons industrials de Catalunya

Ambientals

  • Menys emissions pel descens de vehicles circulant.
  • Major taxa de reutilització i reciclatge real.
  • Reducció d’enviament de residus a abocador.

Socials i territorials

Impuls de la cultura col·laborativa i del treball en xarxa.

Generació de nova activitat i ocupació local.

Millora de la qualitat del polígon i del paisatge industrial.

Cap on va la logística inversa? Tendències emergents

  • Transició a models de “producte com a servei”: que generen fluxos constants de retorn.
  • Sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) per a envasos industrials.
  • Hubs circulars a escala supramunicipal.
  • Identificació de materials amb RFID per millorar traçabilitat.
  • Integració amb polítiques públiques de residus i circularitat (RAP, objectius UE 2030, ZBE industrials…).

La logística inversa ja no és un “extra”. És una condició necessària per complir normativa i avançar cap a polígons industrials més resilients i sostenibles.

Ecologia i circularitat als polígons industrials

Conclusió: tancar el cercle és cosa de tots

La logística inversa és la palanca que permet convertir fluxos lineals en circuits circulars reals.

Quan empreses, administracions i entitats de gestió treballen conjuntament, els polígons industrials deixen de ser simples espais productius i es transformen en ecosistemes vius de col·laboració i innovació.

Tancar el cercle no és només reutilitzar materials: és repensar com es mouen, com es gestionen i com poden generar valor compartit.

Vols saber com formar part del circuit?
Contacta ara