A Simbiosi Industrial ens fa especial il·lusió conversar amb Verónica Kuchinow, fundadora i CEO de Simbiosy, una empresa pionera en el desenvolupament de solucions innovadores per impulsar la simbiosi industrial. Amb una trajectòria arrelada en la sostenibilitat i l’economia circular, Verónica ha col·laborat amb multitud d’empreses i administracions per demostrar que una altra manera de fer indústria és possible — més eficient, més connectada i més compromesa amb el territori.
“Crec que la millor forma de definir-me és dient que sóc eco-empresària.” — Verónica Kuchinow
En aquesta entrevista parlem sobre els seus inicis i motivacions, com va conèixer i col·laborar amb Simbiosi Industrial, alguns dels projectes amb què ha treballat, els reptes actuals i la seva visió de futur en un moment clau per accelerar la transició cap a un model industrial més circular.
Crec que la millor forma de definir-me és dient que sóc eco-empresària, perquè la major part de la meva vida professional l’he dedicat a crear empreses relacionades amb la sostenibilitat i la innovació. Al principi, el meu enfocament estava molt centrat en desenvolupar productes fantàstics a partir de residus, com vam fer amb ATRI i ZICLA. Amb el temps, aquest camí em va portar a fundar Símbiosy, la meva empresa actual, una consultoria estratègica especialitzada en simbiosi industrial i economia circular territorial.
L’evolució ha estat lògica. Quan treballava amb productes reciclats, el repte era trobar una solució al final de la línia: què fer amb els residus existents? Era a principis dels anys 2000, i encara no es parlava obertament d’economia circular, però ja començava a intuir-se que calia canviar el model. Amb els anys vaig veure que la resposta no podia ser només tècnica, sinó que havia de ser més sistèmica, col·laborativa i basada en un canvi profund dels models de negoci per assolir un ús eficient dels recursos. Justament això és el que avui entenem com a economia circular.
Sóc enginyera agrònoma, i crec que la mirada global i integradora que aporta aquesta formació —que inclou aspectes com la producció d’aliments, la gestió del sòl, l’ús de l’aigua, els residus o la logística— ha estat clau per desenvolupar aquesta visió sistèmica que aplico als projectes que liderem des de Símbiosy.
Símbiosy va néixer el 2014 amb l’objectiu de posar en marxa a Catalunya estratègies de simbiosi industrial inspirades en projectes del nord d’Europa en els quals vaig participar, on aquest tipus d'iniciatives tenien més trajectòria. Des del principi vam voler adaptar aquestes metodologies a la realitat del teixit productiu català i mediterrani, que té les seves pròpies particularitats culturals, econòmiques i industrials.
El primer gran repte va ser precisament aquesta adaptació metodològica: fer que una estratègia dissenyada per a contextos més estructurats i homogenis pogués funcionar en un entorn divers com el nostre. Per això vam impulsar el projecte pilot Manresa en Simbiosi, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Manresa i la col·laboració activa de l’Associació d’Empresaris de Bufalvent.
Els altres reptes clau van ser:
Tot plegat ens va demostrar que la comunicació i la pedagogia pràctica són essencials per activar la col·laboració industrial i transformar intencions en resultats.
El projecte Simbiosi Industrial del Vallès va ser el primer projecte supramunicipal d’economia circular territorial que es va posar en marxa a Catalunya, just després del pilot “Manresa en Simbiosi”. Des de Símbiosy vam participar-hi des del primer moment, aportant coneixement metodològic i estratègic per adaptar les eines i enfocaments de la simbiosi industrial a la realitat del teixit productiu dels polígons d’activitat econòmica de Sabadell, Barberà del Vallès i Sant Quirze del Vallès.
Des del bon inici, les administracions impulsores van veure clarament el potencial transformador del projecte per ajudar les empreses a ser més competitives, innovadores i sostenibles. També van identificar ràpidament una de les barreres principals: la manca d'eines de comunicació efectiva. Per això, vam apostar per una estratègia molt visual i propera, que combinava visites personalitzades a empreses per identificar punts de millora i possibles sinergies, amb la creació d’infografies clares i accessibles per facilitar la comprensió i la connexió entre els agents del territori.
Al llarg dels primers anys del projecte, entre 2014 y 2017, es van aconseguir resultats significatius:
Aquest projecte ha estat clau per demostrar que la col·laboració entre administració pública, consultoria especialitzada i teixit empresarial pot generar resultats tangibles, replicables i amb impacte ambiental i econòmic real. I el més rellevant és que segueix viu i en evolució: l’any 2023 es va elaborar el nou Pla Estratègic de Simbiosi Industrial 2024-2027, que actualitza l’anàlisi del territori, identifica noves oportunitats i estableix les bases per a una nova etapa d’acció coordinada i efectiva.
A Símbiosy ens dediquem, essencialment, a identificar oportunitats reals de negoci a partir de recursos sobrants i a facilitar la col·laboració entre empreses per fer que aquestes oportunitats es transformin en projectes concrets. El nostre objectiu és que la simbiosi industrial deixi de ser només un concepte i es converteixi en una pràctica quotidiana als polígons industrials.
“La simbiosi industrial no va només de residus, sinó de generar intel·ligència col·lectiva dins el territori.”— Verónica Kuchinow
Per aconseguir-ho, treballem amb una metodologia pròpia basada en una visió sistèmica, que ens permet entendre com es relacionen els diferents fluxos de materials, energia, informació i serveis dins un territori. Quan una empresa ens planteja un repte —com gestionar millor un residu o optimitzar un recurs— no ens limitem a buscar una solució directa, sinó que explorem l’ecosistema complet: qui més té aquest problema, qui pot aprofitar aquest recurs, quines tecnologies existeixen, quines empreses poden estar interessades, etc.
Aquesta metodologia s’estructura en tres fases seqüencials però independents:
Aquesta manera de treballar ens permet connectar actors que no es coneixien, optimitzar recursos que estaven infrautilitzats i generar resultats tangibles en un termini relativament curt. Al capdavall, la simbiosi industrial no va només de residus, sinó de generar intel·ligència col·lectiva dins el territori.
En els últims anys, hem vist innovacions que han marcat un punt d’inflexió en la simbiosi industrial. Per una banda, els avenços en tecnologies de separació de materials han millorat molt la qualitat dels materials recuperats, fent-los més viables per a la seva reutilització.
També està agafant força l’ús del blockchain, que permet garantir la traçabilitat dels materials i genera confiança en els mercats de materials secundaris.
Finalment, la intel·ligència artificial ha transformat plataformes com SynerPlatform en eines realment útils per identificar sinergies entre empreses i oportunitats de col·laboració territorial. Aquestes tecnologies ens ajuden a fer una gestió més eficient i a escalar projectes de simbiosi amb més solidesa.
En conjunt, aquestes innovacions permeten fer una gestió més precisa, eficient i segura dels fluxos de materials i són un element clau per fer escalar la simbiosi industrial d’iniciatives puntuals a estratègies consolidades i replicables.
Fins avui, des de Símbiosy hem dissenyat i posat en marxa més de 30 projectes territorials de simbiosi industrial, que han donat cobertura a més de 150 municipis i han arribat a més de 15.000 empreses de diferents sectors i dimensions. Aquesta trajectòria ens ha permès veure com, amb una bona metodologia i mediació, és possible transformar els residus en recursos i els costos en oportunitats reals de negoci.
Els projectes són molt diversos, però tots parteixen d’una idea comuna: detectar un recurs infrautilitzat i activar un ecosistema de col·laboració perquè tingui una nova vida. Per exemple:
Aquests exemples no només mostren la viabilitat tècnica de la simbiosi industrial, sinó també el seu impacte ambiental i econòmic, ja que permeten reduir emissions, evitar residus i generar nous productes amb valor de mercat. I el més important: són projectes que parteixen de solucions col·laboratives adaptades a cada territori, fet que garanteix que siguin sostenibles en el temps.
Les empreses estan cada cop més conscienciades i tenen un coneixement més ampli sobre l’economia circular i la necessitat d’aplicar-la, tant per responsabilitat ambiental com per estratègia de competitivitat. Això fa que avui sigui, en molts casos, més fàcil que s’involucrin en projectes de simbiosi industrial.
Naturalment encara queda molt camí! Es una transició (cultural) i estem començant.
La simbiosi industrial aporta molts beneficis a nivell territorial: enforteix l’economia local, ajuda a crear llocs de treball i noves oportunitats d’emprenedoria, millora la seguretat en el subministrament de materials i energia, i alhora redueix l’impacte ambiental. Però, sobretot, fomenta la col·laboració entre empreses i administració, cosa que transforma el territori en un espai més resilient i cohesionat.
Per a les administracions locals, és una manera intel·ligent d’apropar-se al teixit empresarial i impulsar projectes que generin valor compartit. Poden jugar un paper clau com a facilitadores, oferint finançament, ajustant marcs normatius, promovent col·laboracions o impulsant projectes propis d’economia circular (com compra pública verda, estratègies energètiques o serveis municipals amb criteris circulars).En definitiva, la simbiosi industrial no només transforma residus en recursos, sinó que transforma la manera com es desenvolupen els territoris.
És difícil assenyalar un únic assoliment perquè cada projecte aporta valor i ha estat necessari per construir aquest camí. Però si n’hagués de destacar un, seria haver contribuït a crear un ecosistema col·laboratiu real a nivell de país.
A Símbiosy hem estat presents en la gran majoria de projectes de simbiosi industrial i economia circular territorial de Catalunya, i això ens ha donat una visió global i un rol d’impuls estructural. Des d’aquesta posició, vam veure la necessitat d’anar més enllà de cada projecte aïllat, i per això vam impulsar la xarxa SIMBIÒTICS, una comunitat de facilitadors i gestors de projectes que comparteixen coneixement, metodologies i experiències per fer créixer el model arreu del territori.Com deia el Dr. Gabarell, la “dimensió mínima de l’ecosistema industrial a Catalunya és Catalunya”. I crec que el nostre gran assoliment ha estat precisament posar les bases d’aquesta mirada sistèmica i connectada, que permet que els beneficis de la simbiosi industrial siguin més amplis, replicables i duradors.
Ens trobem amb barreres molt diverses. En general, solen ser: reglamentació, manca de conscienciació, o descoordinació de mesures dirigides a la indústria. N’hi ha de fàcils de superar amb una bona orientació, però d’altres requereixen canvis més sistèmics i estructurals.En qualsevol cas, hi treballem cada dia, tant amb les empreses com amb les administracions, per ajudar a desbloquejar aquests obstacles i fer possible la transició cap a models més circulars i col·laboratius.
Principalment, per la mida de l’empresa. Les empreses petites sovint no poden dedicar temps ni recursos a innovar o a treballar en solucions que no formen part de seva activitat principal.
A més, el mercat encara no està del tot preparat. Estem als inicis, i moltes d’aquestes iniciatives encara són viables només per a empreses grans que es poden permetre aquest “luxe”.Malgrat això, sempre hi ha casos que sorprenen i inspiren.
Que, com a mínim, aprofiti les oportunitats que ja existeixen, especialment projectes públics i gratuïts com el de Simbiosi Industrial, que posen a disposició de les empreses formació, assessoraments, espais de connexió i molts altres serveis útils.És una manera accessible i pràctica de començar a explorar la simbiosi industrial sense riscos, i descobrir tot el que pot aportar al seu dia a dia.
“Les transformacions clau que necessita la simbiosi industrial no són tant tecnològiques com de governança.”— Verónica Kuchinow
Cal recolzar iniciatives territorials supramunicipals, com la de Simbiosi Industrial, empoderant els facilitadors i garantint-los un finançament estable i continuat en el temps.
La meva visió de futur va en aquesta línia, i la vaig compartir en un vídeo que m’agradaria fer-vos arribar:
