De la diagnosi a l'acció: com prioritzar oportunitats de simbiosi en un polígon industrial

Taula de continguts

  1. Per què moltes diagnosis de simbiosi industrial no es converteixen en projectes?
  2. Com identificar les oportunitats de simbiosi amb més potencial?
  3. Els tres criteris clau per prioritzar projectes de simbiosi industrial
  4. Com elaborar una matriu de priorització d'oportunitats?
  5. De la priorització a la implementació: els primers passos
  6. Errors habituals que poden frenar la posada en marxa dels projectes
  7. El paper dels gestors de polígons i les administracions públiques
  8. De les oportunitats identificades als projectes que generen resultats

Identificar oportunitats per compartir recursos, aprofitar subproductes o reduir consums és un dels primers passos per impulsar la simbiosi industrial en un polígon. Però detectar possibles col·laboracions entre empreses no garanteix que aquestes acabin convertint-se en projectes reals.

Moltes iniciatives d'economia circular comencen amb una diagnosi que permet conèixer els fluxos de materials, energia o residus de les empreses del territori. Aquesta informació és valuosa, però el veritable repte arriba després: com decidir quines oportunitats cal impulsar primer i quines tenen més possibilitats de funcionar?

Per als gestors de polígons industrials, ajuntaments i equips tècnics, disposar d'uns criteris de priorització clars és essencial per concentrar esforços, mobilitzar les empreses i transformar les oportunitats detectades en actuacions concretes.

Per què moltes diagnosis de simbiosi industrial no es converteixen en projectes?

Una diagnosi de simbiosi industrial permet identificar recursos disponibles, necessitats compartides i possibles connexions entre empreses. Pot revelar, per exemple, que una indústria genera materials aprofitables per una altra o que diverses empreses tenen necessitats logístiques similars.

Tanmateix, entre detectar una oportunitat i posar-la en pràctica hi ha diferents obstacles.

Algunes propostes requereixen inversions elevades, adaptacions tècniques o canvis en els processos productius. D'altres depenen de la participació de diverses empreses que han de coordinar necessitats, calendaris i responsabilitats.

També és habitual que una diagnosi generi un nombre considerable de possibles actuacions sense establir un ordre clar per desenvolupar-les. Quan totes les oportunitats es presenten amb la mateixa prioritat, resulta difícil determinar per on començar.

La clau és entendre la diagnosi com un punt de partida per prendre decisions, no com el resultat final del projecte.

Per això, després d'identificar les oportunitats, és necessari valorar-ne el potencial i seleccionar aquelles que combinin beneficis rellevants amb possibilitats reals d'implementació.

Com identificar les oportunitats de simbiosi amb més potencial?

La primera fase consisteix a analitzar la informació recollida durant la diagnosi i agrupar les oportunitats segons els recursos o serveis que poden compartir les empreses.

Reutilització de residus d'embalatjes

Entre les possibilitats més habituals hi ha l'aprofitament de subproductes industrials, la reutilització d'embalatges, la gestió compartida de residus, l'optimització de recursos energètics o la coordinació de determinats serveis logístics.

Però identificar una coincidència entre les necessitats de dues empreses no és suficient. Cal comprovar si existeixen les condicions necessàries per convertir-la en una col·laboració viable.

Per exemple, una empresa pot generar un subproducte que una altra podria utilitzar com a matèria primera. Abans de considerar aquesta oportunitat prioritària, serà necessari verificar la qualitat i la disponibilitat del material, els requisits normatius aplicables, els costos de transport i la capacitat de l'empresa receptora per incorporar-lo al seu procés productiu.

Aquest primer filtratge ajuda a descartar les opcions que presenten impediments importants i a concentrar l'anàlisi en les oportunitats més prometedores.

A més, la identificació de projectes hauria d'estar alineada amb una estratègia territorial més àmplia. En aquest sentit, a l'article «Polígons industrials circulars: com dissenyar estratègies col·laboratives per accelerar la transició» aprofundim en la importància de la cooperació empresarial i la planificació conjunta per avançar cap a models industrials més circulars.

Els tres criteris clau per prioritzar projectes de simbiosi industrial

No totes les oportunitats identificades tenen el mateix potencial ni requereixen el mateix esforç. Per establir prioritats, és útil valorar-les a partir de tres grans criteris: viabilitat, impacte i capacitat de col·laboració.

1. Viabilitat tècnica i econòmica

El primer criteri consisteix a determinar si el projecte es pot executar amb els recursos i les condicions disponibles.

Des del punt de vista tècnic, cal analitzar si els materials són compatibles, si les infraestructures existents permeten desenvolupar la iniciativa i si es necessiten adaptacions en els processos productius.

També és necessari revisar els requisits legals i administratius que puguin afectar l'actuació, especialment quan implica la gestió o l'aprofitament de residus industrials.

Pel que fa a la viabilitat econòmica, convé estimar la inversió inicial, els costos de funcionament i els possibles estalvis o ingressos que podria generar la col·laboració.

Una iniciativa amb beneficis ambientals importants pot resultar difícil d'implementar si requereix una inversió que les empreses participants no poden assumir. En canvi, una actuació més senzilla, amb costos reduïts i un retorn econòmic clar, pot ser una bona candidata per iniciar un projecte pilot.

2. Impacte ambiental i econòmic

El segon criteri és valorar els beneficis que podria generar el projecte.

En l'àmbit ambiental, es poden considerar aspectes com la reducció de residus, l'estalvi de matèries primeres, la disminució del consum energètic o les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle evitades.

En l'àmbit econòmic, cal estudiar la reducció de costos operatius, l'optimització de recursos o les noves oportunitats de valorització que es podrien generar.

És important diferenciar entre l'impacte potencial i els resultats reals. Durant la fase de priorització, moltes dades seran estimacions que s'hauran de contrastar un cop el projecte estigui en funcionament.

Per aquest motiu, convé utilitzar hipòtesis realistes i documentar com s'han calculat els beneficis previstos.

Industria verda i Ecológica

3. Capacitat de col·laboració entre empreses

La simbiosi industrial depèn de la participació activa de les empreses. Per tant, la seva predisposició a col·laborar és un factor tan important com la viabilitat tècnica o l'impacte ambiental.

Abans de prioritzar una iniciativa, cal conèixer el grau d'interès de les organitzacions implicades, la disponibilitat de recursos humans i la seva capacitat per assumir compromisos.

També convé valorar si existeixen relacions prèvies de confiança, si els objectius de les empreses són compatibles i si hi ha una entitat que pugui facilitar la coordinació.

Un projecte tècnicament viable pot quedar aturat si les empreses no arriben a un acord sobre les responsabilitats o els costos. En canvi, una oportunitat amb un impacte inicial més modest pot avançar ràpidament quan existeix una voluntat clara de cooperació.

Com elaborar una matriu de priorització d'oportunitats?

Una manera senzilla d'ordenar les oportunitats detectades és utilitzar una matriu de priorització.

Aquesta eina permet comparar diferents propostes a partir dels mateixos criteris i facilita la presa de decisions entre els agents implicats.

Per exemple, podem valorar cada oportunitat amb una puntuació de l'1 al 5, on l'1 representa una situació poc favorable i el 5 una situació molt favorable.

Imaginem que, després d'una diagnosi en un polígon industrial, s'han identificat quatre possibles projectes.

Exemple il·lustratiu amb puntuacions fictícies. No correspon a una diagnosi real.

En aquest cas, la reutilització d'embalatges de fusta obté la puntuació més elevada perquè presenta una viabilitat favorable, un impacte potencial rellevant i una bona predisposició de les empreses a col·laborar.

L'aprofitament de calor residual, en canvi, podria tenir un impacte ambiental superior, però també requerir una inversió més important, adaptacions tècniques i acords de col·laboració més complexos.

Això no significa que s'hagi de descartar. Pot ser una oportunitat estratègica a mitjà o llarg termini, mentre que altres actuacions més senzilles poden començar a desenvolupar-se abans.

La matriu no ha de substituir l'anàlisi tècnica, sinó ajudar a ordenar les decisions i justificar per què es prioritzen determinades iniciatives.

A més, es poden assignar pesos diferents als criteris segons els objectius del projecte. Per exemple, una administració que vulgui prioritzar la reducció d'emissions podria donar més importància a l'impacte ambiental, sempre que les oportunitats compleixin uns requisits mínims de viabilitat.

De la priorització a la implementació: els primers passos

Una vegada seleccionades les oportunitats prioritàries, arriba el moment de transformar-les en un pla d'acció.

En aquesta fase, és recomanable començar amb un nombre limitat de projectes que permetin comprovar la viabilitat de les col·laboracions i obtenir els primers resultats.

Governança de projectes de Simbiosi Industrial

Per exemple, si s'ha identificat una oportunitat de reutilització d'embalatges entre diverses empreses, es pot impulsar una prova pilot durant un període determinat per analitzar els volums disponibles, les necessitats logístiques i els costos associats.

Abans de començar, convé concretar quatre aspectes:

  • Empreses participants i responsabilitats: definir qui aporta els recursos, qui els utilitza i qui coordina el projecte.
  • Actuacions i calendari: establir les tasques necessàries, els terminis i les fases de desenvolupament.
  • Recursos disponibles: determinar els costos, les necessitats tècniques i els possibles instruments de suport.
  • Indicadors de seguiment: decidir quines dades es recolliran per comprovar els resultats.

Aquest últim punt és especialment important. La implementació d'un projecte no hauria de donar-se per completada simplement perquè les empreses han començat a col·laborar.

Cal comprovar si s'estan obtenint els beneficis previstos i si la iniciativa és viable a llarg termini.

Aquesta fase de seguiment es pot complementar amb l'article «Com mesurar l'èxit d'un projecte de simbiosi industrial: indicadors clau i errors habituals», on expliquem quins indicadors ambientals, econòmics i organitzatius permeten avaluar els resultats d'aquestes iniciatives.

Errors habituals que poden frenar la posada en marxa dels projectes

Passar de la diagnosi a l'acció implica prendre decisions amb informació que no sempre és completa. Per això, és important evitar alguns errors que poden dificultar el desenvolupament de les iniciatives.

Voler impulsar totes les oportunitats alhora. Una diagnosi pot identificar nombroses possibilitats de col·laboració, però intentar desenvolupar-les simultàniament pot dispersar els recursos disponibles. És preferible establir prioritats i avançar progressivament.

Prioritzar únicament l'impacte ambiental. Els beneficis ambientals són fonamentals, però també cal valorar els costos, la complexitat tècnica i la capacitat de les empreses per participar-hi.

No implicar les empreses en la presa de decisions. Les oportunitats identificades durant una diagnosi han de contrastar-se amb les organitzacions que les hauran de posar en pràctica. Sense el seu compromís, difícilment es convertiran en projectes estables.

No definir qui lidera cada iniciativa. Quan les responsabilitats no estan clares, és habitual que les actuacions es retardin o quedin aturades.

No establir terminis ni objectius mesurables. Una proposta sense calendari ni criteris d'avaluació pot mantenir-se indefinidament en fase d'estudi.

Evitar aquests errors ajuda a construir projectes més realistes i facilita que els recursos destinats a la diagnosi es tradueixin en actuacions concretes.

El paper dels gestors de polígons i les administracions públiques

Els projectes de simbiosi industrial sovint requereixen la participació de diferents empreses que, malgrat compartir un mateix territori, no sempre disposen d'espais de relació o mecanismes de coordinació.

En aquest context, els gestors de polígons industrials, els ajuntaments i els agents de desenvolupament local poden tenir un paper important com a facilitadors.

La seva tasca pot consistir a posar en contacte empreses amb necessitats complementàries, impulsar espais de treball conjunt, facilitar informació tècnica o ajudar a identificar recursos per desenvolupar projectes pilot.

També poden contribuir a establir objectius compartits i fer seguiment dels resultats, afavorint que les experiències positives serveixin de referència per a noves iniciatives.

A municipis amb una activitat industrial destacada, com Sabadell, Barberà del Vallès i Sant Quirze del Vallès, aquesta coordinació territorial pot facilitar l'aprofitament d'oportunitats que difícilment es desenvoluparien des d'una única empresa.

Ajuntament Sabadell, Ajuntament Barberà y Ajuntament de Sant Quirze

De les oportunitats identificades als projectes que generen resultats

Una diagnosi de simbiosi industrial aporta informació valuosa sobre els recursos disponibles i les possibles connexions entre empreses. Però el seu potencial només es materialitza quan aquesta informació es transforma en decisions i actuacions concretes.

Per aconseguir-ho, cal combinar criteris tècnics, econòmics i ambientals amb una anàlisi realista de la capacitat de col·laboració de les empreses participants.

Prioritzar no significa renunciar a les oportunitats més complexes, sinó establir un ordre d'actuació que permeti avançar amb els recursos disponibles.

Començar amb projectes viables, definir responsabilitats i mesurar els resultats ajuda a generar confiança entre les empreses i a crear les condicions necessàries per impulsar iniciatives de més abast.

Des de Simbiosi Industrial promovem la col·laboració entre empreses de Sabadell, Barberà del Vallès i Sant Quirze del Vallès per identificar oportunitats d'aprofitament de recursos i impulsar projectes d'economia circular al territori.

Si formes part d'una empresa, administració o entitat gestora d'un polígon industrial i vols explorar noves oportunitats de col·laboració, posa't en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a avançar de la diagnosi a l'acció.

Vols saber com formar part del circuit ?
Contacta ara