Cada vegada més empreses i polígons industrials impulsen iniciatives per compartir recursos, reutilitzar materials i reduir l'impacte ambiental de la seva activitat. Però, un cop posat en marxa un projecte de simbiosi industrial, apareix una pregunta fonamental: com podem saber si realment està funcionant?
Identificar una oportunitat de col·laboració entre empreses és només el primer pas. Per determinar si aquesta iniciativa genera valor, cal mesurar-ne els resultats amb indicadors concrets que permetin avaluar els beneficis ambientals, econòmics i organitzatius.
Disposar d'una metodologia de seguiment ajuda a justificar les inversions, detectar oportunitats de millora i prendre decisions basades en dades. També permet a les administracions públiques i entitats gestores de polígons valorar l'impacte de les iniciatives que impulsen al territori.
La simbiosi industrial es basa en la col·laboració entre empreses per aprofitar millor els recursos disponibles. Això pot incloure l'intercanvi de subproductes, la reutilització de materials, l'aprofitament energètic o la gestió compartida de determinats serveis.
Tanmateix, el fet que dues empreses col·laborin no significa automàticament que s'estiguin obtenint els beneficis esperats.
Per exemple, una iniciativa de reutilització d'embalatges pot reduir la compra de materials nous, però també generar costos addicionals de transport, classificació o manteniment. Sense una anàlisi completa, és difícil determinar-ne el benefici real.
Mesurar l'impacte permet comprovar si els recursos s'estan utilitzant de manera més eficient i si els avantatges compensen els esforços necessaris per mantenir el projecte.
A més, un sistema d'indicadors facilita la comparació dels resultats al llarg del temps i ajuda a identificar quines iniciatives tenen més potencial per reproduir-se en altres empreses o polígons industrials.
No existeix un únic indicador capaç de reflectir tots els beneficis d'un projecte. Per obtenir una visió completa, convé combinar diferents mètriques que permetin analitzar-ne l'impacte des de diverses perspectives.
Els indicadors ambientals permeten determinar fins a quin punt una iniciativa contribueix a reduir el consum de recursos naturals, la generació de residus o les emissions associades a l'activitat industrial.
Entre els més habituals destaquen:
És important que aquests indicadors es calculin considerant el conjunt de l'actuació. Per exemple, si un material es reutilitza però necessita un transport addicional, cal tenir en compte aquest desplaçament per estimar correctament el benefici ambiental.
Un cas especialment interessant és el de la logística compartida. Tal com expliquem a l'article «Reduir emissions i costos: la doble oportunitat de la logística col·laborativa als polígons industrials», coordinar determinades operacions entre empreses pot obrir oportunitats per optimitzar recursos i reduir l'impacte del transport.
En aquest tipus de projectes, indicadors com els quilòmetres recorreguts, l'ocupació dels vehicles, el consum de combustible i les emissions associades permeten valorar els resultats.
La viabilitat econòmica és un factor determinant per garantir la continuïtat de qualsevol iniciativa de simbiosi industrial.
Una actuació pot tenir un impacte ambiental positiu, però si comporta costos excessius o no disposa d'un model de funcionament viable, serà difícil mantenir-la a llarg termini.
Per això, és important mesurar tant els estalvis com les despeses associades al projecte.
Alguns indicadors útils són l'estalvi en la compra de matèries primeres, la reducció dels costos de gestió de residus, la disminució de la despesa energètica i els ingressos derivats de la valorització de subproductes.
També cal considerar les inversions inicials, els costos logístics i les despeses de coordinació entre les empreses participants.
A partir d'aquestes dades es poden calcular indicadors com el benefici econòmic net anual o el període de retorn de la inversió, que ajuden a determinar si el projecte és sostenible econòmicament.
Per exemple, si una empresa aconsegueix reduir la compra d'un material gràcies a un intercanvi amb una altra indústria, l'estalvi real s'hauria de calcular restant els costos de recollida, condicionament i transport del material recuperat.
Un dels objectius principals de la simbiosi industrial és mantenir els materials i recursos en ús durant més temps, evitant que es converteixin prematurament en residus.
Per valorar aquest aspecte, no n'hi ha prou amb comptabilitzar les tones de materials intercanviats. També és necessari conèixer quin ús se'n fa i si realment substitueixen altres recursos.
Per exemple, es pot calcular el percentatge de subproductes que es reutilitzen respecte al total generat, la proporció de matèries primeres secundàries incorporades als processos o la quantitat de materials que es destinen a nous usos productius.
Aquests indicadors permeten identificar si la iniciativa està millorant la circularitat dels processos o si simplement està modificant la manera de gestionar determinats residus.
A l'article «De residu a recurs: com la simbiosi industrial transforma els subproductes en valor real» aprofundim en les oportunitats que ofereix l'aprofitament de materials entre empreses i en el valor que poden generar aquests intercanvis.
La simbiosi industrial també té una dimensió organitzativa que sovint queda en segon pla.
Un projecte pot aconseguir bons resultats ambientals i econòmics, però necessitar una coordinació complexa entre les empreses participants. Si aquesta col·laboració no funciona adequadament, la continuïtat de la iniciativa es pot veure compromesa.
Per això, convé incorporar indicadors relacionats amb la participació i el funcionament del projecte.
Entre aquests indicadors hi ha el nombre d'empreses implicades, els acords de col·laboració formalitzats, les iniciatives que continuen actives després d'un període determinat i el grau de compliment dels compromisos adquirits.
També pot ser útil recollir la valoració de les empreses participants per detectar dificultats operatives i identificar millores en els mecanismes de coordinació.
Per a les entitats gestores de polígons i les administracions públiques, aquests indicadors són especialment rellevants, ja que permeten valorar la capacitat de les iniciatives per generar relacions de col·laboració estables al territori.
Seleccionar indicadors és important, però també ho és definir com s'obtindran les dades i amb quina freqüència s'analitzaran.
Perquè els resultats siguin útils, cal establir una metodologia de seguiment des de l'inici del projecte.
El primer pas és definir una situació de referència. Abans d'implantar una actuació, convé registrar els consums, costos, materials utilitzats o emissions associades a la situació inicial. Aquesta informació servirà per comparar els resultats posteriors.
A continuació, cal seleccionar els indicadors més adequats segons els objectius del projecte. No totes les iniciatives necessiten mesurar les mateixes variables: un projecte d'aprofitament de subproductes tindrà indicadors diferents dels d'una actuació de mobilitat compartida.
També és necessari determinar qui serà responsable de recollir les dades, quines fonts d'informació s'utilitzaran i amb quina periodicitat es revisaran els resultats.
Sempre que sigui possible, és recomanable treballar amb dades verificables, com registres de consum, factures, albarans, pesatges o informació dels sistemes de gestió de les empreses.
Finalment, els resultats s'han de comparar amb la situació inicial, tenint en compte els canvis que puguin afectar-ne la interpretació, com les variacions de producció, els preus de l'energia o les modificacions dels processos industrials.
L'objectiu no és acumular dades, sinó obtenir informació que ajudi a prendre decisions i millorar el funcionament del projecte.
Una metodologia de seguiment inadequada pot generar conclusions poc representatives de l'impacte real d'una iniciativa.
Alguns dels errors més habituals són:
Confondre les oportunitats identificades amb els resultats aconseguits. Detectar una possible reducció de residus o un estalvi energètic no significa que aquesta millora ja s'hagi produït. Cal diferenciar clarament les estimacions inicials dels resultats efectivament mesurats.
No disposar de dades prèvies a la implantació. Sense una situació de referència, resulta difícil determinar quina part de la millora es deu realment al projecte.
Mesurar només els beneficis ambientals. Una iniciativa també ha de tenir en compte la viabilitat econòmica i les necessitats de coordinació perquè pugui mantenir-se en el temps.
No considerar els impactes indirectes. La reutilització de materials pot generar nous consums energètics o necessitats logístiques. Ignorar-los pot provocar una sobreestimació dels beneficis.
Utilitzar indicadors que no són comparables. Comparar dades de períodes amb nivells de producció molt diferents pot conduir a interpretacions equivocades. En alguns casos, és més útil analitzar el consum o les emissions per unitat produïda que els valors absoluts.
No revisar els resultats periòdicament. Els beneficis d'un projecte poden variar amb el temps. Fer un seguiment continuat permet detectar desviacions i adaptar les actuacions quan sigui necessari.
Evitar aquests errors és fonamental per generar informació fiable i comunicar els resultats amb transparència.
L'èxit d'un projecte de simbiosi industrial no s'hauria de valorar únicament pel nombre d'empreses participants o per les oportunitats de col·laboració detectades.
El seu valor es troba en els resultats que aconsegueix generar: recursos que s'aprofiten millor, costos que es redueixen, emissions que s'eviten i relacions de cooperació que es consoliden.
Disposar d'indicadors clars i d'una metodologia de seguiment permet demostrar aquests beneficis, identificar les actuacions més eficients i facilitar que les experiències positives es puguin replicar.
Aquesta informació també és especialment valuosa per a les administracions públiques i les entitats gestores de polígons, ja que contribueix a orientar les polítiques de sostenibilitat industrial i a prioritzar iniciatives amb un impacte contrastable.
Des de Simbiosi Industrial promovem la col·laboració entre empreses de Sabadell, Barberà del Vallès i Sant Quirze del Vallès per impulsar un ús més eficient dels recursos i avançar cap a una economia circular.
Mesurar els resultats és una part essencial d'aquest procés, perquè permet transformar les oportunitats de col·laboració en millores concretes, avaluables i sostenibles en el temps.
Si la teva empresa o entitat vol identificar oportunitats de simbiosi industrial al territori, posa't en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a impulsar noves iniciatives de col·laboració.
